Josep Torras i Bages neix el 12 de setembre de 1846 al si d'una família benestant al Mas Gomà de Sant Valentí de les Cabanyes, prop de Vilafranca del Penedès.
L'any 1859 s'instal·la a Barcelona per continuar estudiant. Obté el Batxillerat en Arts i comença la carrera de Dret. Al 1869 obté la Llicenciatura i el Doctorat en Dret Civil i Canònic amb la tesi doctoral "El matrimonio cristiano". Ja abans, habia escrit el treball escolar "Dios y el alma humana" que pot considerar-se com la seva primera aportació filosòfica. El mateix 1869 ingressa al Seminari de Barcelona on estudia Moral i Sagrada Escriptura. El 1870 s’inicia en la doctrina de Tomàs d’Aquino.
Des del 1872 fins al 1875 estudia al seminari de Barcelona. El 1873, però, els avalots socials de la Primera República l'obliguen a emigrar temporalment a Vinçà, prop de Perpinyà. El 1876 obté la licenciatura en Sagrada Teologia a València. El 1877 és ordenat diaca de Vic i el 23 de desembre es ordenat prevere a Girona.
El 1880, amb 34 anys, dóna inici a la seva producció literàrio-filosòfica tot escrivint moltes obres de caire tomista i regionalista. A partir d'aquest any publicà llibres pietosos en català i motivà a d'altres perquè ho fessin. Va exercir una intensa labor pastoral i intel·lectual a Barcelona; presidí la secció de redacció de les Bases de Manresa (1882) com a delegat de les entitats catalanistes de Barcelona.
La seva obra "El clero en la vida social moderna" (1888) el convertí en capdavanter de la clerecia desitjosa d'adaptació a les noves realitats socio-polítiques. El 1892 publica la seva obra més coneguda i rellevant: "La tradició catalana", de signe moderadament conservador i rèplica a "Lo catalanisme" de Valentí Almirall. Aquesta obra, on defensa apassionadament la llengua catalana i l'aportació del cristianisme a la història de Catalunya, es convertí durant decennis en una mena de referència dels catòlics catalans, els quals varen adoptar un lema que, tot i no trobar-se enlloc als seus escrits, reflecteix clarament el seu pensament: "Catalunya será cristiana o no será".
El 8 d'octubre de 1896 és consagrat bisbe. Continua escrivint i publicant sobre qüestions religioses i catalanes. El 1905 es publica la segona edició de "La tradició catalana". I el 1906 publica amb molt d'èxit "Los excessos del estado", de la qual es fa una segona edició el 1907. L'any 1909 refusa l'oferiment de promocionar-se, la qual cosa implicava el seu trasllat a Burgos.
Segueix escrivint activament i dedicat a la pastoral fins a la seva mort, que s'esdevé a Vic el 7 de febrer de 1916.
L'any 1931 foren introduïts a Vic i a Barcelona els seus processos de beatificació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario